ARTICLES D'INTERÈS

PER QUÈ ES MOSSEGUEN?

Mossegar és una conducta comú en els nens i nenes de 1 a 3 anys. Les raons per les quals es mosseguen són diferents en cada cas, però és necessari ensenyar-li, des del primer moment les conseqüències de la seva conducta i com aprendre a controlar els sentiments. Mossegar de tant en tant forma part del desenvolupament normal del nen/a; però quan ho fan de manera persistent, pot ser motiu de preocupació, tant per als pares com per als educadors.

La mossegada és molt dolorosa per al nen/a que la rep i, a més a més, pot provocar conflictes entre els companys. Els nens i les nenes que han rebut repetides agressions, refusen la companyia del nen/a que mossega. Per posar fi a aquestes conductes el primer és saber el per què de la seva acció.

Múltiples raons

· Els nadons utilitzen la boca perquè és una de les parts més desenvolupades del seu cos. La utilitzen per explorar, per aprendre més sobre el seu món i per relacionar-se.

· Els nens i les nenes desconeixen el dolor aliè i no tenen autodomini: actuen per impulsos. Tant aviat mosseguen perquè estan contents, per conèixer els objectes o per mitigar els dolor de les seves genives.

· Els nens i nenes encara no han desenvolupat suficientment el llenguatge verbal necessari per a comunicar-se, per tant el plor, primer i les mossegades més tard són una bona manera d’aconseguir una joguina, cridar l’atenció i expressar les pors, l’estrès i les frustracions típiques del nostre ritme vital i social.

· Altres nens i nenes ho fan per imitació.

A l’edat pre-escolar les mossegades deixen de ser freqüents. A vegades poden recorre a elles per a intentar controlar la situació, com a sistema d’autodefensa, per a cridar l’atenció o per frustració o enuig. Però si en aquestes edats un nen/a mossega persistentment, pot reflectir problemes emocionals o de comportament, ja que posseeix les habilitats suficients per a poder expressar les seves necessitats, emocions i sentiments. És possible que la seva conducta sigui un reflex dels problemes de relació amb altres nens/es, el resultat d’una disciplina excessiva o severa o conseqüència de violència domèstica.

Primer, observar

Una observació minuciosa de les circumstàncies en les quals els nens i nenes recorren ales mossegades pot ser de gran utilitat per a esbrinar les veritables raons que els empenyen a mossegar i, a partir d’aquí, intentar canviar i/o evitar aquest comportament.
· Quan i on

· Canvis familiars

· Qui participa

· Canvis de salut

· Què succeeix

· Necessitats del nen/a

“Més val prevenir…”

Encara que el problema de les mossegades és normal, no hem de resignar-nos amb l’esperança que desapareixerà amb el temps. S’han d’estudiar quals són les situacions de màxim risc, intentant anticipar-nos per reduir els comportaments no desitjables. Per exemple, si a un nen/a li surten les dents o està en una fase d’exploració, proporcionar-li gran varietat de joguines i coses que pugui mossegar per calmar-se. Si mossega per cridar l’atenció s’ha de passar una mica més de temps amb ell/a compartint una activitat: mirar un conte, cantar…

Actituds coherents!

Per a eliminar aquest tipus de conductes és precís que els pares, mares i educadors intervinguin d’una manera coordinada i coherent. L’actitud de tots els adults ha de coincidir. De res val censurar un comportament quan té lloc a l’escola, si li deixem fer a casa, o al contrari. Treballant junts s’identificaran millor les causes i es donarà resposta de la millor forma possible.
Sempre s’ha de transmetre de forma clara i segura que l’agressió no és acceptada en cap cas, però a la vegada, se li ha d’oferir un model de conducta adequat: han de saber què esperem d’ells.

Com posar els límits?

No es pot fer mal! És una frase curta que, dita amb fermesa, qualsevol nen/a entén. Aquesta norma sempre ha d’estar present, però segurament haurà de recordar-se en nombroses ocasions al llarg de la infància.
Quan un nen/a mossega s’ha d’intervenir amb rapidesa però amb calma. Se l’ha de separar del grup de joc i mostrar-li la nostra desaprovació. Li hem d’explicar que al seu company li ha fet mal. Hem de deixar un moment
de reflexió i comprensió del fet abans de marxar a jugar amb el grup. També és important fer al mossegador partícip de la cura del mossegat. (Cal recordar que, potser pel fet que les mossegades deixen marca, es veuen, sovint se’ls dóna més importància i els nens que mosseguen són més controlats (i més mal vistos pels altres pares/mares) que aquells que piquen, estiren dels cabells, pessiguen,… quan, en realitat és tracta de la mateixa actitud).

Hi ha alternatives?

Prohibir als nens/es certes conductes no implica que aprenguin quin és el comportament adequat. Només sap que mossegar no està bé, però no sap quin altre camí hi ha per aconseguir allò que desitja. Cal mostrar-nos com a exemple per al nen i donar-li noves formes de relació, com la utilització del llenguatge, establir torns de joc,…
Sense oblidar-nos d’elogiar-los quan es comporten de forma apropiada. Tant important és el càstig com l’elogi. Veurà que valorem el seu bon comportament i no haurà de recorre a conductes agressives per tal d’aconseguir que li fem cas.

El que mai hem de fer!

L’adult no ha de mossegar al nen/a que mossega com a càstig o per demostrar-li com fa de mal. Quan són petits no relacionen el dolor que senten ells amb el que poden fer. No s’ha d’utilitzar ni la violència ni la humiliació, hem d’utilitzar el diàleg, mai la força.

I si, encara i així, no deixa de mossegar?

Generalment, quan es tracta el problema de forma directa i coherent, la majoria de nens /es ho entenen i ho deixen de fer. Però si el problema persisteix (sobre tot quan el nen/a supera els 3 anys), pot ser necessari buscar l’ajuda d’un professional i/o considerar la possibilitat de que en els moments que s’identifiquin com a més crítics (aquells on l’observació ens diu que hi ha més possibilitats que mossegui) el nen/a estigui en un ambient amb atenció molt més individualitzada